TSWV

Com ja havem comentat a la introducció del virus, aquest és transmet mitjançant vectors naturals anomenats trips. Els trips són una espècie de thysanòpters, artròpodes normalment de color marro o negre, de l’ordre dels neòpters que basen la seua alimentació exclusivament en vegetals. Són de mida menuda de (1-6 mm) normalment (1-3 mm) la longevitat del seu cicle biològic va d’un mes a un any depenent de l’especie, és molt dependent de la temperatura, produeix d’11 a 12 generacions de mitja per any i té una distribució molt amplia els podem trobar a Amèrica del Nord i del Sud al continent asiàtic a Austràlia i Nova Zelanda a Europa occidental i oriental i a l’Africà subsahariana i al sud d’Africa. Es coneixen unes 5.600 espècies de les quals ens centrarem en 7 especies que són les que sabem amb seguretat que són transmissores del TSWV.

El virus té un tipus de transmissió persistent circulativa amb replicació del virus a l’interior de l’insecte. Quan la fase larvària està alimentant-se del vegetal és infectada per mitjà de la saba anteriorment infectada, les partícules virals passen al sistema digestiu i de ahi a la cavitat bucal on és dona la fase replicativa del virus. El temps que transcorre fins que el virus infecta el trip fins que arriba a la cavitat bucal és major que el temps que tarda a fer la nimfosi pel que els trips adults presenten un major grau de transmissió. S’ha demostrat que les femelles infectades amb partícules víriques no transmeten el virus a la descendència i que els adults encara que s’alimenten de teixits infectats no són capaços de transmetre el virus, ja que tenen una barrera a l’intestí mitja que impedeix el pas a la cavitat bucal. Les 7 espècies amb el major index de transmissió son:

–Frankliniella occidentalis: El transmisor per exelència del TSWV està documentat sobretot a Nord Amèrica d’on és originari i també a Europa occidental on es va estendre més tard, també té zones d’influència a Amèrica central i del sud i no es descarta a altres zones.

– Frankliniella schultzei: Aquest vector el trobem estes i documentat a l’hemisferi sud Africa Subsahariana, sub continent indi, sud-est asiàtic, Austràlia, illes del pacífic i el lloc de més incidència que és Sud-àfrica

– Frankliniella fusca: Aquest vector esta documentada en Nort-américa i
Canadà que són les seues zones de major influencia.

–Thrips tabaci: Transmet el virus a zones temprades, fins a
Canadà i Europa fins Nova Zelanda.

Cal dir que a cada zona del planeta la transmissió dependrà de les espècies de tisanòpters vectors dels seus ecotips i forma biològica així com de la interacció dels vectors amb el virus i la cepa que presente en el moment en la dita zona.

El virió del TSWV té una complexitat major que la majoria dels virus que infecten plantes. Es tracta d’un virus amb el genoma format per ARN monocatenari amb polaritat negativa, constituït per 3 cadenes de ARN encapsulades individualment, i les tres es troben envoltades col·lectivament  per nucleocàpsides circulars. Aquesta estructura complexa diferència aquest virió de la majoria de virus de plantes, únicament es troba en TSWV i en els Rhabdovirus.

Els virions de TSWV són mes o menys esfèrics, d’uns 80-100 nm de diàmetre. Durant la replicació el virus processa dues glicoproteïnes (GP), les quals es dispersen per la superfície de l’embolcall viral, anomenades glicoproteïna C (GC) i glicoproteïna (GN). Dins de l’embolcall trobem els tres ARNs virals, de diferents grandàries: Gran (L), Mitjà (M) i Petit (S). A més també trobem còpies de la proteïna “replicasa” codificada pel virus i que es requerix per a iniciar la replicació del virus al nou hoste.

Les glicoproteïnes intervenen en la maduració i ensamblatge dels virions, i pareix que juguen un paper important en l’adquisició del TSWV per part de l’hoste. A més de les GP, el M RNA codifica una proteïna no estructural (NSm), aquesta és única dels tospovirus dins de la família Bunyaviridae. Aquesta proteïna facilita el moviment entre cèl·lules del virió através dels plasmodesmes, de manera que com el virió és massa gran per a travessar-los el NSm crea túbuls que faciliten el moviment de la nucleocàpsida de cèl·lula a cèl·lula. Per altra part, tenim que el segment d’ ARN S codifica una proteïna no estructural (NSS) que cristalls en cèl·lules d’insecte i de plantes infectades.

El TSWV és un dels membres de la dotzena de tospovirus amb la peculiaritat del gran rang d’hostes, a diferència de la resta de virus del mateix gènere.

El TSWV(Tomato spotted wild virus) o virus del bronzejat de la tomata és un agent patogen que fou descrit per primera vegada en 1919 en Australia. Té la capacitat d’infectar a 550 espècies de plantes diferents entre elles les famílies Solanáceae , Compositae, o Leguminoseae que tenen un gran interés agrícola.

Aquest virus pertany al grup V (ARN monocatenario negatiu) de la classificació de Baltimor i en la taxonomia vírica es troba dins de la família Bunyaviridae, la qual conté a grups de virus que també afecten a grups de vertebrats entre ells els humans( agents causants de la febra hemorràgica del Congo i Crimea). En concret es tracta d’un Tospovirus, gènere que afecta als vegetals i que es caracteritza per el vector de transmissió, en este cas un artròpode de l’orde dels Thysanopteros.

El virus genèticament es tracta d’un virus d’ARN monocatenario negatiu, és a dir, que té àcid ribonucleic de cadena senzilla amb orientación negativa com a material genètic i que per a la seua replicación necesita formar ARN de sentit positiu. Cal remarcar que presenta  estructures en forma esfèrica amb presència de membranes i nucleocàpsides circulars que envolten el RNA monocatenàri, aquesta envoltura del RNA és única en virus que infecten a vegetals.

Pel que fa referència a la patologia, la malaltia presenta una amplia gama de  símptomes  entre ells necrosis, clorosis, enacions, atrofies i lesions locals en concordància a la planta i a la soca de virus que s’analitze.