Vectors del virus del broncejat de la tomaca
Com ja havem comentat a la introducció del virus, aquest és transmet mitjançant vectors naturals anomenats trips. Els trips són una espècie de thysanòpters, artròpodes normalment de color marro o negre, de l’ordre dels neòpters que basen la seua alimentació exclusivament en vegetals. Són de mida menuda de (1-6 mm) normalment (1-3 mm) la longevitat del seu cicle biològic va d’un mes a un any depenent de l’especie, és molt dependent de la temperatura, produeix d’11 a 12 generacions de mitja per any i té una distribució molt amplia els podem trobar a Amèrica del Nord i del Sud al continent asiàtic a Austràlia i Nova Zelanda a Europa occidental i oriental i a l’Africà subsahariana i al sud d’Africa. Es coneixen unes 5.600 espècies de les quals ens centrarem en 7 especies que són les que sabem amb seguretat que són transmissores del TSWV.
El virus té un tipus de transmissió persistent circulativa amb replicació del virus a l’interior de l’insecte. Quan la fase larvària està alimentant-se del vegetal és infectada per mitjà de la saba anteriorment infectada, les partícules virals passen al sistema digestiu i de ahi a la cavitat bucal on és dona la fase replicativa del virus. El temps que transcorre fins que el virus infecta el trip fins que arriba a la cavitat bucal és major que el temps que tarda a fer la nimfosi pel que els trips adults presenten un major grau de transmissió. S’ha demostrat que les femelles infectades amb partícules víriques no transmeten el virus a la descendència i que els adults encara que s’alimenten de teixits infectats no són capaços de transmetre el virus, ja que tenen una barrera a l’intestí mitja que impedeix el pas a la cavitat bucal. Les 7 espècies amb el major index de transmissió son:
–Frankliniella occidentalis: El transmisor per exelència del TSWV està documentat sobretot a Nord Amèrica d’on és originari i també a Europa occidental on es va estendre més tard, també té zones d’influència a Amèrica central i del sud i no es descarta a altres zones.
– Frankliniella schultzei: Aquest vector el trobem estes i documentat a l’hemisferi sud Africa Subsahariana, sub continent indi, sud-est asiàtic, Austràlia, illes del pacífic i el lloc de més incidència que és Sud-àfrica
– Frankliniella fusca: Aquest vector esta documentada en Nort-américa i
Canadà que són les seues zones de major influencia.
–Thrips tabaci: Transmet el virus a zones temprades, fins a
Canadà i Europa fins Nova Zelanda.
Cal dir que a cada zona del planeta la transmissió dependrà de les espècies de tisanòpters vectors dels seus ecotips i forma biològica així com de la interacció dels vectors amb el virus i la cepa que presente en el moment en la dita zona.